Month: March 2019

OBLIGACIÓ DE LA LLEY 31/95 DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Com ja sabrà i suposem que s’ha informat per mitjans de premsa i comunicació de l’elevat nombre d’accidents laborals que avui dia tenen lloc, deguts en part a l’incompliment de la Llei 31/95 de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals i el Reial decret 39/97 de 17 de gener pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció.

Aquest fet deriva en un control molt estricte per part de l’Autoritat Laboral competent i es reflecteix en un conjunt d’accions d’obligat compliment per a totes les empreses, així com per a les persones que tenen al seu càrrec treballadors.

L’incompliment de la normativa reguladora pot derivar en greus conseqüències, les quals podem resumir en els següents tipus:

Administrativa:

Si no s’ha realitzat l’avaluació de riscos laborals, la Inspecció de Treball i Seguretat Social pot imposar una sanció de 1.502,53 € fins a 30.050,00 €.

Responsabilitat laboral:

L’incompliment d’aquesta normativa pot comportar un increment de la prestació de la Seguretat Social a favor del treballador que hagi sofert l’accident laboral i com a conseqüència del mateix faig quedat invàlid. Aquest increment s’ha de capitalitzar, de tal forma que pot suposar el pagament d’elevades quantitats econòmiques.

Responsabilitats pels danys i perjudicis ocasionats:

Qualsevol treballador que sofreixi un accident laboral pot reclamar una indemnització de l’empresa si aquesta no ha complert les condicions de seguretat i higiene legalment previstes.

Responsabilitat penal:

En el cas que l’incompliment de seguretat hagi estat greu es poden derivar les responsabilitats previstes en el Codi Penal que poden comportar condemnes de sis mesos a quatre anys de presó.

Donada la importància i complexitat del tema, els preguem que amb la màxima brevetat possible es posin en contacte amb el departament laboral, amb la finalitat d’informar-lo sobre les seves obligacions.

Sanchez & Jordana queda a la seva disposició per a qualsevol consulta o dubte que es plantegi respecte aquest tema

IV JORNADA TRIBUTÀRIA (Barcelona-2019)

El dia 13 de març va tenir lloc, a l’Hotel Catalonia Plaza de Barcelona, la IV JORNADA TRIBUTÀRIA organitzada pel Col·legid’Economistes de Catalunya i amb la participació del REAF, Consell General d’Economistes. Va comptar, a més, amb el patrocini d’Empreses líders en programari del sector.

La JORNADA va estar composta per la docència de representants rellevants de l’Administració d’HISENDA, així com d’experts en el sector de l’advocacia fiscalista, Direcció General de Tributs de la Generalitat de Catalunya i de la Comissió de Fiscalistes CEC.

Seguint la nostra política de compromís amb els nostres clients, i amb la finalitat de poder prestar assessoraments amb el màxim rigor i actualitzats amb les normatives vigents, vam tenir el plaer de que el nostre despatx estigués representat amb l’assistència del soci Don José Sánchez Martínez, especialitzat en assessoria fiscal i auditoria.

En aquest acte es van impartir classes en matèria de fiscalitat i tributació en relació als següents temes:

  • El Model 720 després del dictamen motivat de la Comissió Europea.
  • Problemàtica actual a l’Impost de Successions i Donacions. Aspectes tributaris del pacte successori.
  • Aspectes conflictius en l’Impost de societats.
  • Reptes de l’Administració Tributària per al foment del compliment voluntari: assistència, prevenció i relació cooperativa.
  • Responsabilitat penal dels assessors fiscals i problemes amb la planificació fiscal.
  • Conseqüències fiscals del projecte de reforma comptable.

Béns d'ús particular en Societats i Activitats Professionals.

  1. Béns d’ús particular en Societats i Activitats Professionals.

Aprofitant la publicació de la Nota Informativa de l’Agència Tributària sobre la Interposició de Societats per Persones Físiques, és nostre haver d’informar-vos de les actuacions que està realitzant l’Administració a Societats i Persones Físiques amb activitat.

L’Agència Tributària, està actualment emetent Requeriments o Iniciant Comprovacions Limitades a l’efecte de verificar:

  • Despeses en Activitats Econòmiques d’empresaris i professionals que tributen en I.R.P.F.
  • Deduccions d’IVA en Societats o Activitats Econòmiques d’empresaris i professionals,
    Tot això, posant l’accent en aquelles despeses i/o deduccions d’IVA derivats de vehicles de tipus turisme, motocicletes, habitatges, etc., de les quals no es pot justificar la seva afectació al 100% a l’activitat econòmica que es realitza.

1.1 SOCIETATS

Fins avui, l’Agència Tributària, venia admetent la deducció parcial de l’IVA al 50%, en cas de vehicles tipus turisme. En les últimes intervencions per part de l’Administració, s’està posant en dubte aquest percentatge de deducció; considera l’Administració que igualment la societat ha de justificar l’afectació parcial en el mateix percentatge que es dedueix, si això no s’aconsegueix, l’Administració retirarà el % parcial de la deducció que es venia practicant.

La tasca de prova de l’afectació parcial per a les empreses, és gairebé impossible atès que la gran majoria de vehicles dels quals disposen les societats són en la seva majoria per a l’ús i gaudi dels socis, administradors o familiars, i en molts casos, vehicles d’alta gamma.

L’Administració adverteix que, en la majoria de casos no existeix contraprestació entre l’usuari d’aquests vehicles, habitatges, aeronaus, articles de luxe i la Societat propietària d’aquests. S’adverteix que la no imputació de cap renda en la persona física o contraprestació (contracte d’arrendament, cessió d’ús), delimitaria la deducció a l’efecte de Despesa o d’IVA del manteniment o adquisició d’aquests béns en la Societat.

Amb això volem dir, que resultaria fàcil per a l’Administració aplicar, al soci, administrador, etc., una retribució en espècie pel valor de l’ús del vehicle o qualsevol altre bé propietat de la societat. El que implicaria també una meritació d’IVA per l’ús del vehicle (Autoconsum).

1.2. AUTÒNOMS

Com a norma general, a l’efecte d’IRPF, l’Administració no permet la deducció parcial de la despesa d’un vehicle, habitatge, etc., que no estigui afectada al 100% a l’activitat que realitza.
Independentment del tipus d’activitat que es desenvolupa de forma autònoma, el poder deduir a l’efecte d’IRPF, les esmentades despeses vénen derivats d’un ús exclusiu d’aquests béns a l’activitat.

A l’efecte d’IVA, l’Administració igual que passava en Societats, venia permetent la deducció parcial de l’IVA basada en un 50% a l’efecte de Vehicles de tipus turisme, per a aquells autònoms que desenvolupen activitats econòmiques pròpies.
A partir de la modificació del criteri establert per l’Administració, s’està requerint la justificació o la prova que l’ús d’aquests vehicles es correspon amb el percentatge de deducció aplicat.
La prova en aquests casos per part del contribuent és pràcticament inviable i molt difícil de justificar, per exemple la totalitat de quilòmetres efectuats pel vehicle amb la finalitat d’aplicar l’exclusivitat a l’activitat.

1.3. IMPLICACIÓ FISCAL DE LA RETROCESIÓ DE DESPESES O IVA DEDUÏBLE.

El cost fiscal, de la retrocessió d’una despesa o quota de IVA No Deduïble per part de l’Administració Tributària mitjançant Resolució ferma, implica el pagament de la quota tributària pertinent, a mes dels interessos de demora corresponents, així com la Iniciació de l’Expedient Sancionador.

La sanció, s’interposarà tenint en compte l’import de la quota tributària no ingressada, així com el perjudici econòmic cap a l’Administració. La sanció podrà ser objecte de reducció en cas d’acceptació i pagament en el termini establert.